Pastissets monacals catalans? - ¿Dulces monacales catalanes?

Buscant alguna cosa diferent per a oferir amb el cafè o la xocolata, vaig trobar, gairebé per casualitat, les dolces de les monges. I han resultat ser un complement ideal al Refectorium: provenen de l'època medieval, igual que el nostre local, són artesanes i fetes amb carinyo, boníssimes, venen bé a qualsevol hora i, a més, seguint el seu rastre estic trobant coses molt interessants.
Sabieu que a Espanya hi ha centenars de convents on fan pastes, xocolates i bombons, melmelades, licors... i que sobreviuen quasibé exclusivament gràcies a la seva venda? I la seva acceptació és tan gran que fins i tot es celebra l'"Expoclausura": fira dedicada a la venda de productes monacals. A primers de desembre a Madrid.
La nostra pastisseria té una gran influència àrab. Van ser els àrabs qui van introduir a la península el sucre i l'ametlla, i els experts en la proporció i barreja de productes.
I no sé si és degut precisament a això, i a que els àrabs van quedar-se més temps al sud de la península, que els convents d'Andalusia i Castella estan molt ben organitzats quant a varietat de pastissets, comercialització i distribució.
Què passa a Catalunya? Jo no em crec que nosaltres no siguem llaminers. És manca de tradició? És el clima? Sóc jo que no estic ben informada? Seguiré buscant....

Però em vindria molt bé qualsevol informació que em fessiu arribar al respecte!!

Buscando alguna cosa diferente para ofrecer con el café o el chocolate me encontré casi por casualidad con los dulces de las monjas. I han resultado ser un complemento ideal en el Refectorium: en principio provienen de la época medieval, igual que nuestro local, son artesanales y hechos con cariño, buenísimos, apetecibles a qualquier hora, pero además siguiendo su rastro estoy encontrando cosas muy interesantes.

Sabiais que en España hay cientos de conventos donde hacen pastas, chocolatinas y bombones, mermeladas, licores...y que sobreviven casi exclusivamente gracias a su venta? Y es tal la aceptación que incluso se celebra la "Expoclausura": feria dedicada a la venta de productos monacales. A primeros de diciembre en Madrid.

Nuestra repostería tiene una gran influencia árabe. Fueron los árabes los que introdujeron en la península el azúcar y la almendra, y los expertos en la proporción y mezcla de productos.

Y no sé si es debido a ésto precisamente, y a que los árabes permanecieron más tiempo en el sud de la península, que los conventos de Andalucia y Castilla estan muy bien organizados en cuanto a variedad de pastelitos, comercialización y distribución.

¿Qué pasa en Catalunya? No me creo que nosotros no seamos golosos. ¿Es falta de tradición? ¿Es el clima? ¿Soy yo la que no está bien informada?. Seguiré buscando....

Agradeceré cualquier información que me podais facilitar al respecto!